La Kiba va arribar a casa nostra, que seria la seva, quan tenia 1 mes, 3 setmanes i 1 dia.
Avui hem anat a la veterinària.
Pel carrer encara ha d’anar a coll per evitar contagis:
Pesa 9,500 Kg.
Està a 38,8º, o sigui, no té febre.
Li han posat la primera vacuna:
Canigen 7, de protegeix d’ Hepatitis, parainfluenza, moquillo, parvovirosis i leptospirosis canina.
Ahir ja va aprendre a pujar i baixar escales, tot i que encara ho fa en precaució.
Pujant escales:
Avui la Kiba ha après a baixar escales. Aquests dos graons que es veuen al filmet, primer ha caigut d’una manera molt divertida. De seguida hem agafat la càmera per filmar com de malament baixava aquestes dos graons. Doncs no hem pogut, una vegada cau, la segona aprèn i ho fa bé.
Trobar joguines perquè els gossos es distreguin és, a vegades, molt difícil. Altres més fàcil.
Nosaltres primer li vam donar pilotes desinflades, que acostumen a agradar, però no va fer ni cas.
Ho vam intentar amb un tros de corda gruixuda de colors i aquesta vegada sí que va funcionar:
Avui la Kiba ja té 1 mes, 3 setmanes i 4 dies.
Ja sembla que hagi viscut sempre a casa.
Ara ja menja sense cap estímul, només cal posar-li el pinso i ja menja.
Per ara li posem uns 400 grams de pinso.
L’endemà d’arribar a casa vam portar la Kiba a la veterinària.
Li va fer una revisió general; el melic, les potes, el caminar, la vista, la respiració, l’oïda, …
A l’edat de 1 mes, 3 setmanes i 2 dies ha pesat 8,840 quilograms
Tot perfecte.
Tot i que estava ben desparasitada, per si de cas, ens ha dit que li donéssim unes pastilles, i dijous li posaran la primera vacuna.
Per ara no pot sortir al carrer, ja que sense vacunes i amb contacte amb qualsevol gos podria emmalaltir fàcilment.
Tampoc ha anat caminant, ja que el terra dels carrers estan carregats de microbis.
A coll:
Els gossos tenen una gran capacitat d’aprendre, en menys de 48 hores a la nova casa, la Kiba ja ha après on ha d’estar, a fer pipí i caca a sobre d’un full de paper de diari, i el que és més interessant, comença a entendre algunes paraules.
La primera paraula que aprenen, tristament, és el NO. Més si es diu amb un to contundent i se l’aparta del que està fent malament. Aquesta paraula és molt necessària per la pròpia seguretat; no menjar herbes que potser li fan mal, no passar per llocs on pot caure, …
Altres paraules que va aprenent aquests dies són: KIBA, el seu nom, VINE, TÉ, ANEM. I comença a obeir quan se li diu SEU.
Sempre amb un petit premi, que pot ser una carícia i un MOLT BÉ dit en forma d’agraïment.
Un dels primers aprenentatges és on fer les caques i els pipís. Si això aconseguim limitar-ho tindrem molt guanyat. La gent experta aconsella posar diaris a terra, i si hi ha sort, allà farà les seves necessitats. Qualsevol gos ha de saber on és el seu lloc, on ha de dormir, on ha d’estar i on ha de defecar. Si hi ha sort, per instint ho farà a sobre del diari. Aquest aprenentatge és molt important i després no s’ha de canviar.
Després d’una mala nit, el primer dia a casa ja s’ha començat a adaptar.
Fa mal dia, i hem aprofitat les poques estones seques.
Mireu com corre:
Quan un gos arriba a una casa nova tot se li fa estrany. En menys de 4 hores passa a separar-se de la mare i germans per quedar-se relativament sola.
La primer
a nit ha estat insoportable, ha plorat i plorat, que hi farem! té caràcter.
Hem hagut de consolar-la vàries vegades, però sense jugar-hi. Ha de saber que els nits són per dormir.
Li hem preparat la seva nova caseta.
KIBA (きば) 