A casa tenim una aixeta que es pot obrir amb la llengua per a poder veure.
La Kiba ja hi arriba, tot i que s’ha d’enfilar, i ja està aprenent a beure:
Mes: Juny de 2016
Sap jugar sola
La Kiba ja sap jugar sola. En aquest filmet es veu com juga amb una ampolla de plàstic buida, també es veu com ja comença a respondre al seu nom:
Ja no entra
La Kiba ja se sap està a la porta sense entra a casa. Això eś interessant de cara l’estiu, per poder tenir els portes obertes:
Corre, corre
Avui la Kiba una altra vegada a Nevà, Pirineu.
Aquí corrents
I també caminant
Segueix creixent
La Kiba segueix creixent a bon ritme
Avui pesa 19,800 kg, casi 20!
El dia 14 va fer els 3 mesos.
Si cliques la foto veuràs més fotografies d’avui
Fent amistats
la Kiba, cada vegada que veu algú nou que vol conèixer s’hi tira a jugar i a llepar, de forma, moltes vegades perillosa.
Estàvem a la plaça del poble, i mireu amb quina energia llepa un nen que el volia anar a tocar:
Nou lloc
Avui ha conegut la seva segona casa, al Pirineu.
Jugant amb un test de plàstic:
En cotxe
Avui, després del primer viatge des de València, lloc de procedència, la Kiba ha anat al Pirineu. Això del cotxe, primer s’ho ha agafat com una aventura, després amb resignació.
Sortida al mar
Avui la Kiba ha vist el mar, i no li ha fet gaire gràcia.
ja s’hi acostumarà, ja que hi anirà a diari, esperem que li agradi.
I quan ens:
Primera passejada
Avui, després de 3 dies de la segona vacuna, ja podia sortir a passejar, i així ho hem fet.
Nosaltres tenim al patí al darrere, per sortir al carrer cal passar per dins al casa. Durant aquests dies no l’hem deixat entrar, i volem que per dins a casa només passa quan surt al carrer. La Tona, la darrere gossa ho entenia molt bé; quan portava el collar sabia que podia entrar i anar directe a la porta. Veurem amb la Kiba si ens sortim.
L’hem hagut d’arrossegar:
I comencem a caminar pel carrer quan hem aconseguit sortir.
Un cop al carrer tot li feia por, i volia tornar enrere:
En alguns moments s’ha aturat i no volia seguir:
Finalment hem tornat a casa, com hem pogut. Sempre arrambant-se el més possible, la sentia més segura.
L’entrada a casa també ha costat, no la reconeixia.
