Avui la Kiba ja té 1 mes, 3 setmanes i 4 dies.
Ja sembla que hagi viscut sempre a casa.
Ara ja menja sense cap estímul, només cal posar-li el pinso i ja menja.
Per ara li posem uns 400 grams de pinso.
Mes: Mai de 2016
La mare
La mare de la Kiba eś una gossa jove, maca i molt tranquil·la.
Juguen, juguen i juguen
Tots els gossos els agrada jugar, estarien hores i hores jugant amb nosaltres. Per ells, l’aprenentatge és un joc, són petits reptes que cal anar superant.
En aquest filmet veiem la Kiba jugant amb els seus germans.
No surten de casa
La Kiba i els seus germans no surten de casa. Tant si la porta està oberta com si està tancada.
Els gossos i gosses Sant Bernat reconeixen molt bé els diferents espais i quins representen un perill i quins no.
Visita a la veterinària
L’endemà d’arribar a casa vam portar la Kiba a la veterinària.
Li va fer una revisió general; el melic, les potes, el caminar, la vista, la respiració, l’oïda, …
A l’edat de 1 mes, 3 setmanes i 2 dies ha pesat 8,840 quilograms
Tot perfecte.
Tot i que estava ben desparasitada, per si de cas, ens ha dit que li donéssim unes pastilles, i dijous li posaran la primera vacuna.
Per ara no pot sortir al carrer, ja que sense vacunes i amb contacte amb qualsevol gos podria emmalaltir fàcilment.
Tampoc ha anat caminant, ja que el terra dels carrers estan carregats de microbis.
A coll:
Fotografia de família
En aquesta imatge hi veiem la Kiba i els seus 7 germans. Tots, menys ella, tenen l’antifaç. Allà li deien la Pirata, per ser l’única que no tenia els dos ulls coberts
Menjant tots alhora
Aquí podem veure com mengen totes els cadells alhora, cadascú al seu platet. Uns dies abans havien mamat tots alhgora de la seva mare.
Primers dies
En aquesta categoria hi ha tot el que va passar abans de què nosaltres anéssim a buscar la Kiba
La primera imatge
La Kiba va néixer el 14 de març de 2016, aquí la veiem al cap de pocs dies.
Segurament no feia ni el quilo de pes. I els ulls encara els tenia tancats.
Primeres paraules
Els gossos tenen una gran capacitat d’aprendre, en menys de 48 hores a la nova casa, la Kiba ja ha après on ha d’estar, a fer pipí i caca a sobre d’un full de paper de diari, i el que és més interessant, comença a entendre algunes paraules.
La primera paraula que aprenen, tristament, és el NO. Més si es diu amb un to contundent i se l’aparta del que està fent malament. Aquesta paraula és molt necessària per la pròpia seguretat; no menjar herbes que potser li fan mal, no passar per llocs on pot caure, …
Altres paraules que va aprenent aquests dies són: KIBA, el seu nom, VINE, TÉ, ANEM. I comença a obeir quan se li diu SEU.
Sempre amb un petit premi, que pot ser una carícia i un MOLT BÉ dit en forma d’agraïment.
KIBA (きば) 